tag:blogger.com,1999:blog-87107803683895564552024-02-07T13:28:02.886+01:00Tu Veus Bous VerdsJorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-90124794240310149372011-08-07T19:14:00.000+02:002011-08-07T19:14:58.293+02:00ALL YOU NEED IS LOVE<ul><li><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="color: #45818e; font-size: small;"><span style="font-style: normal;">SGT. PEPPER LONELY HEARTS CLUB BAND (second part)</span></span></span></span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> </div></li>
</ul><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Perquè les segones parts mai no han estat bones. L'amor no arriba a l'estiu: la calor i el ponent el fan fugir ben lluny – per tot allò de la suor i les feromones. A partir d'ací, tot sentiment que, almenys, se li assemble és una ficció, un somni, una estrela i una </span></span></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>calentura</span></i></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>.</span></span></span></span></span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Avise als navegants que no em basaré en fets reals; senzillament perquè, de fets, jo no en tinc. </span></span></span></span> </span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Comencem. </span></span></span></span> </span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Una història sempre té un principi </span></span></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>fàcilment malinterpetable (Jean Luc – EADLA)</span></i></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>. Les oportunitats es multipliquen a mesura que avança la confiança. </span></span></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>Quatre frase malcomptades (4-3-3- - EADLA)</span></i></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span> poden esdevenir tota una inspiració nocturna per als sentits – i la imaginació.</span></span></span></span></span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="color: #45818e; font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>(Va, escriu-me alguna cosa.)</span></span></span></span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Et conformes amb un missatge fugaç que obris al llit. Com una cervesa dolça o una orxata en un dia de pluja. </span></span></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Qualsevol escenari seria l'adequat per començar</span></span></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span> </span></span></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>(La gent normal – M)</span></i></span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span> - o això és el que a tu et sembla. Una possibilitat possible que avança quasi a la velocitat de la llum del teu internet.</span></span></span></span></span></span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div align="LEFT" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; font-style: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; widows: 2;"> <span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="color: #45818e; font-size: small;"><span style="text-decoration: none;"><i>El temps és irrecuperable. S'ha d'aprofitar el temps (Amo tu cama rica)</i></span><span style="text-decoration: none;">. Comences a pensar en la idea, t'hi afegeixes i et converteixes. Et ronda el cap mentre la mistela et fa efecte i ara, ara respires diferent. Tanmateix no estàs del tot segur. Et decidiràs </span><span style="text-decoration: none;"><i>quan caiga la nit sobre els camps, quan dorma tota la ciutat (Crida – A)</i></span><span style="text-decoration: none;">. Perquè te trobes amb un poc de vergonya i un molt d'atreviment. Continues pensant. Saps que sona perfecte, més que perfecte. Un ara i ací. Un ja pensarem demà. No tens por i n'estàs prop. Allargues la indecisió fins l'extrem, fins les quatre del matí i acabes sincronitzant amb l'altre extrem del seu braç. No pots fer res més. No us queda alé i </span><span style="text-decoration: none;">deixareu que l'aire us empente </span><span style="text-decoration: none;"><i>(La mètrica perfecta – 121dB)</i></span><span style="text-decoration: none;">. Avui no tornaràs sense ella – i ho sabies.</span></span></span></div><div align="LEFT" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; font-style: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div align="LEFT" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; font-style: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; widows: 2;"> <span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="color: #45818e; font-size: small;"><span style="text-decoration: none;">Poses la clau i encetes el ball </span><span style="text-decoration: none;"><i>(L'amor és cec – AC)</i></span><span style="text-decoration: none;">. Acaba d'envair ta casa i ho ha fet expressament. </span><span style="text-decoration: none;">L'arrapes</span><span style="text-decoration: none;"><i> amb les ungles i amb les dent (La cançó del soldadet – M)</i></span><span style="text-decoration: none;">. Semblava fàcil, però de vegades no ho era. Això no importa. Esteu junts, pegats, </span><span style="text-decoration: none;"><i>anestesiats (Els catarres)</i></span><span style="text-decoration: none;">. </span><span style="text-decoration: none;"><i>Me la fiques more (Me la fiques more - OSS)</i></span><span style="text-decoration: none;"> però sonaria massa fort en dir-t'ho. En un moment, tot calla. Tu calles i a mi em basten les vocals. Ha estat d</span><span style="text-decoration: none;"><i>ifícilment igualable (Jean Luc - EADLA)</i></span><span style="text-decoration: none;"> i ara és tard i he de marxar i sé que no m'acompanyaràs a casa. I ho deixem ací amb un bes i un bona nit.</span></span></span></div><div align="LEFT" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; font-style: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Després sols feu que cagar-vos. Perdoneu. Ací no es parla en primera persona del singular. Entesos? Ja no tens al cap eixos ulls, els has perdut... </span></span></span></span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>i avui pass de tot (Jo, robot – AF)</span></i></span></span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>. No importa, res importa. Els dies passen i ni ho penses. Faré com si res, res no ha passat. </span></span></span></span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>Volia dir-te que ara faig jo sol totes les coses que abans fèiem junts, que és molt més avorrit, sobretot fer l'amor (Amo tu cama rica)</span></i></span></span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>... i ningú diu res, ningú dirà res. I </span></span></span></span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>si me demanen què tal? Diré que normal (Jo, robot – AF).</span></i></span></span></span></span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>Pensat fredament (Les meves ex i tu – EADLA)</span></i></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>, aquestes coses no acaben mai com a les pel·lis – per sort. Crec que firmaria per tornar a aquell instant, així i tot, no vull xafar-me els dits una altra volta. Oblidem-ho i, si de cas, repetim-ho. Però faré la maleta i aniré a avorrir-me a un altre lloc. M'esperen mil coses. </span></span></span></span><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>La casa cau i els esperits es queden (Menjars al llit. Somnis a la taula – AC). </span></i></span></span> </span></div><div style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Desil·lusionaré a qui espere un final millor. Jo encara l'estic imaginant, relativament. Entrades com aquesta són una estupidesa, només paraules sense sentit, un parlar molt i no dir res. </span></span></span></span></span> </span></div><div align="LEFT" style="border: none; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>Tan sols m'enganyaré dient que </span></span></span></span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>tot torna a començar (entre l'ordre i l'aventura – M)</span></i></span></span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span>. I als qui de veritat us estimeu... no feu faltes d'ortografia en dir-vos-ho. Gràcies.</span></span></span></span></span></span></div><div style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span>Tens raó, tot el món es besa i no passa res (Amo tu cama rica). </span></i></span></span></span> </span></div><div style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #45818e;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.13cm;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, 'Helvetica Neue', sans-serif;"><span style="color: #45818e; font-size: small;"><i>Xococristis.</i></span></span></span></div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-86540618497800364602011-07-25T13:38:00.000+02:002011-07-25T13:38:57.779+02:00WALK ON THE WILD SIDESi parlem de música, diré que <i>som el que escoltem</i>, i anime a cadascú a saber una mica millor qui és, parant-se a recordar la banda sonora que des de menuts ens acompanya i que, al cap i a la fi, ens forma com a persones, a la platja, a la piscina o passejant; deixar de banda els cascos i la música monòtona i avorrida de la ràdio o repetitiva del mòbil que fa anys que no renovem i <i>tararejar </i> el que ens vinga al cap. <br />
<br />
En el meu cas, a l’escola érem “<i>Lou Reeds</i>” i “<i>Beatles</i>” a les festes de nadal i primavera, on cada classe cantava una cançó. Però una cançó d’aquelles que posen els pèls de punta: a tercer, per exemple, fórem “<i>Raimons</i>” amb un veles e vents desafinat però d’allò més divertit entre trompetes i guitarres dels mestres i alumnes més grans. Més tard fórem “<i>Estopes</i>” , i sí, tots tenim un passat obscur “<i>Fran Perees</i>”. He de confessar que em porta bons records, però des de casa aquesta obscuritat era combatuda amb Sisa i Pep Botifarra, Pink Floyd o Llach, Maria del Mar Bonet o el mateix Camarón (entre tants altres). Vam ser “<i>Morodos</i>” i “<i>Orejas de Van Goghs</i>”, hem sigut tantes coses que no les podem recordar si no ens parem a pensar, i tot i així és fàcil oblidar-se’n alguna, “<i>Bob Marleys</i>” (impossible no haver sigut un Bob Marley cantant <i>No woman no cry</i> – com a mínim), “ <i>Orishas</i>”, qui no ha sigut alguna vegada una Celia Cruz, o un Compay Segundo amb un “sarandonga óyelo cantar”.<br />
<br />
I és que som tantíssimes coses que fa por, però al cap i a la fi, som i cada cop serem més, i del que es tracta és de no oblidar d’on venim, però tampoc qui eren els nostres pares i els nostres avis, i aquesta herència de “ser” és fàcil trobar-la a la música, i fer-la forta perquè no es quede a les prestatgeries plena de pols.<br />
<br />
<i>“una ciclista de pego”, “Paf, un drac màgic”, “Peret”, “Los delinqüentes”, “La gossa sorda”, “Obrint pas”, “ orxata sound system”, “Simon and Garfunkel”, “Al tall”, “Albert Pla”, “Sabina”, “ Bongo Botrako”, “Ariel Rot”, “Frandz Ferdinand”, “Aspencat”, “Extremoduro”, “Marea”, “Love of Lesbian”, “Amaral” “Manel”, “Red Hot Chili Peppers”, “oasis”, “The Drums”, “Barricada”, “John Lennon”,</i> ...<br />
(i tots els que em deixe).<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;"> Anònim.</div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-53153647384779037662011-06-15T01:26:00.007+02:002011-06-15T01:42:47.780+02:00ENTRADES EN EXÀMENS<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
PRE.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback", monospace }
P { margin-bottom: 0.21cm }
A:link { so-language: zxx }
-->
</style> <br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b> O EL QUE QUEDA DE NOSALTRES ...</b></div><div align="JUSTIFY" style="color: black; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><span style="color: black;"> </span> <br />
<div align="JUSTIFY" style="color: black; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
PRE.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback", monospace }
P { margin-bottom: 0.21cm }
A:link { so-language: zxx }
-->
</style> <style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
PRE.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback", monospace }
A:link { so-language: zxx }
-->
</style> <style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
A:link { so-language: zxx }
-->
</style> <br />
<div align="JUSTIFY">Perquè el blogg ha estat funcionant aquest mes amb visites nocturnes a les sis del matí i missatges més o menys telegràfics. I és que el món – universitari - no està per desaprofitar ni un segon. En canvi ara, ara tenim tot el temps de l'univers i aquesta és l'excusa que utilitzaré per tenir-vos entretinguts durant, potser, més de cinc minuts. Perdoneu el rotllo. </div><div align="JUSTIFY">Ací teniu els <i>Pensaments Despentinats</i> que han fet viure <i>tuveusbousverds </i>durant les últimes setmanes. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<br />
</div><div align="JUSTIFY"><b><i>Parlar pot ser una manera d'exercir el poder. Quan jo siga president formaré un govern només de filocats:</i></b> així que aneu pensat quin és el càrrec que voleu i m'informeu de la vostra talla, de manera que anem encomanant ja els tratges. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>La terra és plana perquè ho diu l'informatiu de Canal 9:</i></b> per favor, apunte una ronda de mass media objectiu, no partidista, en la nostra llengua i amb una bona jerarquització de la informació. Anote <i>Urgent</i> a la comanda. Gràcies. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b></b><b><i>Una primera persona del plural:</i></b> que ens inclou a tots en un projecte comú que començà a principi de curs. La radiografia d'un any que ha esdevingut un munt d'experiències i vivències. De contrasentits, debats i gent diversa. Filocats, ens pose un deu. </div><div align="JUSTIFY"><br />
</div><b><i>Me'n puge per les parets:</i></b> desfici. Jo vull llibertat. Volar al meu aire i no fer cas de res ni de ningú. Confondre's amb el llibertinatge i el salvatgisme. I que res em pare. <br />
<div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Abcdetc:</i></b> et cetĕra, i la resta. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Serà, com a poc, interessant:</i></b> el que ens amaga el temps futur o immediatament present. I no sé si estem del tot preparats. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Quasiparaules:</i></b> la lletra està sobrevalorada. I no em calen refugis en grans converses. Em bastaria un instant. Un simple mirar d'ulls i llavis. Un somriure a cau d'orella. Un gemec. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Sembla tot tan menut i insignificant. Infinitesimal: </i></b>de la grandària d'una formiga. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>[vakánses]:</i></b> per no fer res i fer de tot. Es veu – i et beus – la vida d'una altra manera. Sense presses ni pressions. Temps al temps, perquè ara ens en sobra. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>I, a vegades, ens en sortim:</i></b> i mirem endavant i hi ha qui ens ajuda i hi ha qui no. Gràcies a les persones que es materialitzen com a entrebancs davant els nostres objectius. <i>Va por ustedes. </i></div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Bon dia:</i></b> estàs a <i>tuveusbousverds</i>, els veus? Jo sí. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Aquest home no s'estima el valencià...clar! mai l'ha parlat mai l'ha escrit, mai ha parlat amb els fills en valencià, mai s'ha despertat parlant en valencià, mai ha malpensat en valencià, mai s'ha rist ni ha plorat en valencià...aquest home si no s'estima el valencià tampoc s'estima el poble que el parla!:</i></b> aquesta és made in Víctor. I és que resulta que en valencià es poden fer moltes moltes coses. Però alguns això no ho veuen – ni ho senten. </div><div align="JUSTIFY"><br />
</div><div align="JUSTIFY"><b><i>Ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat: </i></b>perquè cadascú té els seus maldecaps i jo no vull molestar. Millor ho deixe ací.</div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Ahir tenia son:</i></b> i això que molts de vosaltres no heu dormit o us heu gitat a les tantes aquestos últims dies. A partir d'ara ho farem després de tota una nit de festa i <i>desparrame. </i></div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Era necessari? No ens agrada aquesta Espanya que ens venen. No queden ideals. O als pocs que els conservem ens estrenyen fins l'extrem. No és just. No volem continuar així:</i></b> aquesta fou motivada per la brutalitat de la força policial (en tots els seus sentits) contra els acampats a Barcelona, imatge que es reproduiria setmanes més tard a València. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>La frase d'avui serà: podeu enviar les vostres frases a <a href="mailto:tuveusbousverds@hotmail.es">tuveusbousverds@hotmail.es</a> : </i></b>encara estàs a temps! Tots tenim un geni interior. Trau el teu i envia'ns alguna cosa. El que siga. Tot serà ben rebut i publicat. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Estudiem, i estudiant només ens entra un concepte al cap: E S T I U:</i></b> l'acabem d'encetar amb un tot de projectes i viatges. Experiències que amb la calor prenen un altre paper. Els cossos es dilaten – o s'apeguen - mentre el groc pinta el cel; i el blau la terra. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b></b><b><i>Una sola letra puede cambiar el munbo: </i></b>quelcom tan senzill com una lletra. Podem començar per ací i acabar on ens proposem. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b></b><b><i>Acampada:</i></b> alguna cosa ha començat. Llegia als periòdics que no se'n van, que es muden a la nostra consciència. Podrem suportar el seu pes? </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Despertarem algun dia?</i></b> Kant despertà del somni dogmàtic. La nostra societat encara no. Hauríem de practicar i venerar l'escepticisme. Plantegem-nos interrogants. Tots els que puguem. Interrogants que ens facen arribar fins on no ho hem fet abans. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Fem que milions de papers a dintre de sobres canvien allò que volem. (Dipositem un paper, equivoquem-nos: marquem la diferència i convencem d'una realitat més justa): </i></b>obra del nostre Víctor davant les eleccions del passat diumenge 22 de maig en què molt joves votàvem per primera vegada. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Atlantis is calling... SOS for Love!:</i></b> no només Atlantis. Una cridada a l'amor no es fa únicament des de tan lluny. Pot aparéixer més a prop. Tan sols necessites un sí i molta cobertura. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<i><b>Ai las! Lletraferit de l'A a la Z </b></i></div><div align="JUSTIFY"><b><i>en llengua fosca i en país petit!:</i></b> bonic adjectiu el de <i>lletraferit</i>. I més en un temps en què se'ns vol apagar la llengua des d'un govern que no ens representa. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b></b><b><i>Vull pensar que tot va bé:</i></b> perquè si no, se'ns cau el món. Crec que és millor així. I oblidar-se de tot i de tots. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b><i>Molta corbata i molt poca vergonya: </i></b>clar i concís. Els polítics actuals es vesteixen amb els nostres diners mentre moltes de les necessitats més bàsiques queden nues davant una societat que només vol fer-se sentir. Ah i justícia. </div><div align="JUSTIFY"><br />
<b></b><b><i>és una cosa que et pilla molt més de prop, et toca més la pell!:</i></b> Em sembla més adient que cadascú interprete una cosa diferent. Deixeu volar la ment. Potser estem pensant el mateix. O potser no. Què et toca a tu la pell? </div><div align="JUSTIFY"><br />
<br />
</div><div align="JUSTIFY"><b><i>Sí, HI HA VIDA DESPRÉS D'EXÀMENS. I quina vida!</i></b></div><div align="JUSTIFY"><br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;">Gràcies pel vostre temps</div><div style="text-align: right;">Adéu adéu </div><div style="text-align: right;">C. C. </div><br />
</div><div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-75585793769329022942011-06-11T22:56:00.001+02:002011-06-13T15:51:24.063+02:00<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style> <br />
<div style="margin-bottom: 0cm;"><b><br />
</b></div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-12997542601535656682011-05-08T18:17:00.000+02:002011-05-08T18:17:43.879+02:00HÁBLAME EN CATALÁN<div style="text-align: justify;"> <style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.21cm; }
</style> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Alguna cosa està canviant, poc a poc, perquè els canvis bruscos no sempre porten a millor. La realitat, segons com es veja, estarà mig plena o mig buida.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Dia a dia veiem al carrer – i a la tele – comportaments i opinions que ataquen la diversitat lingüística i cultural envers els particularismes d'un territori conformat per diverses identitats i sentiments. La falta d'interés per la resta, des de la centralitat i l'uniformisme polític, ha esdevingut un dels majors problemes de les darreres dècades. Estem vivint – i sofrint – com se'ns dispara contra la cultura, que pel seu poder i influència, dóna espenta a la imaginació i la llibertat, mou i difon idees i pot fer tombar els de dalt. Els polítics saben d'aquesta arma poderosa i tremolen, només els ha quedat la censura sense sentit: ens han apagat les emissions de la cadena pública i autonòmica TV3, ens tancaran un dels centres culturals més actius del País Valencià com és l'Octubre i recentment ofeguen el actors valencians amb la cancel·lació d'ajudes al Micalet.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">I totes aquestes actuacions confirmades per una població que es limita a parlar en un sol idioma, i no se'n preocupa, perquè ni necessiten res més ni troben cap dificultat per fer-se entendre.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Però no tots som iguals. Per sort. Cada dia més, veiem al carrer – i a la tele – comportaments i opinions de totes bandes de l'Estat que defenen (des del castellà) un interés per les altres llengües i cultures amb les que, a dia d'ara, comparteixen territori. Una bona conversa – mig en castellà mig en català – em serveix com a base i argument per defensar el que ací escric. Existeix una realitat, que no crida tant fort com nosaltres però que opta pel plurilingüisme i el respecte d'uns davant i d'altres. Aquest és el cas de les declaracions que <i>Cristina Almeida</i>, qui ha estat una gran política, feia al programa <i>El Club</i> de l'<i>Albert Om</i> fa, ja uns tres anys, ens fa arribar un positivisme enorme posant per bandera la llibertat per parlar en la llengua pròpia de cadascú. “Pues porque tengo ganas!”</div><br />
<div> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/MItMYq1-rus?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">I amb això la música ha fet molt, des dels pares de la nova cançó com en <i>Lluís Llach</i> o en <i>Raimon</i>, fins els que consideraríem els <i>néts de la música en català</i>: grups com <i>Manel</i>, <i>Pau alabajos</i> o <i>Els Amics de les Arts </i> estan veient com els puja un sector de públic a altres parts d'Espanya. Han fet actuacions a Madrid (i Alemanya) amb les sales ben plenes; i és que podem llegir a youtube comentaris com:</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/QAScVv4XHLQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"> <i>"El idioma es lo de menos, tampoco entiendo el inglés y me gustan muchos grupos americanos. Que se rompan los tabúes "españolistas" más rancios y que se cultive el plurilingüismo y culturalismo TAN RICO de este país de una vez por todas ya, COÑ*! que lleven a cantautores, rockeros, indies, pops y heavys en euskera, en galego y en catalán!!! que España los descubra de una santa vez y que así haya menos prejuicios en este país lleno de quisquillosos"</i> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La lluita cap a la normalització d'un idioma encara no ha acabat, però passet a passet, i amb gent que ens recolza, els resultats es van notant. I aquesta és la nostra tasca. Gràcies per escoltar-me i escoltar-te, (Lleig)! I què fem ara? Fem per veure la realitat mig plena i seguim endavant, alguna cosa aconseguirem – i aconseguim. Estic segura.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;">Gràcies pel vostre temps </div><div style="text-align: right;">(i animeu-vos a escriure al TuVeusBousVerds) </div><div style="text-align: right;">Adéu adéu </div><div style="text-align: right;">C. C. </div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-22543632997336948502011-04-25T22:39:00.000+02:002011-04-25T22:39:07.689+02:0025 D'ABRIL<div style="text-align: justify;"> <style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { }
</style> </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Des del seu carrer homònim a Torrent. De menuda sempre havia preguntat als pares per què al meu carrer l'havien anomenat així. <i>La batalla d'Almansa</i> em contestaven i ací acabava la meua curiositat. Potser tenia sis anys i no necessitava cap més informació. Cap cartell i cap bandera intentaven fer més bonic el carrer i els edificis, però és que la festa – la cridòria i la multitud de gent - estava celebrant-se a València. </div><br />
<div> </div><div style="text-align: justify;"> </div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">El passat 16 d'abril vam poder veure com tot un país (tots uns països) ens movíem per la llibertat d'expressió. Convocats per la tan sempre <i>activa</i> Acció Cultural del País Valencià sota el lema “<i>Sí a la TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!</i>” marxàvem entre un mar de gent des d'unes torres a unes altres (disculpeu, però mai he sabut quines són quines).</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Tot un cel de banderes, globus enormes, estelades de tots colors, papers i dibuixos de Rita, accents de ben lluny i retrobades <i>filocats</i> van inundar la capital. Vam arribar una mica perduts, però de seguida vam avançar tots junts endavant fins on esperava un dels grans mites de la cançó en català, en Lluís Llach – a qui alguns ni vam poder veure per l'enorme quantitat de gent que allí l'esperava.</div><br />
<div style="text-align: justify;"> </div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La concentració més multitudinària dels últims anys com a punt àlgid de la resta de mobilitzacions que s'han fet a tot el territori els últims mesos, en defensa de la justícia i la llibertat, per un govern que ens respecte i que abrace la bona cultura i bona educació.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Mentre al Parlament les coses van endavant poc a poc, només queda pendent el pagament de la incommensurable multa imposada que ACPV ha d'assumir – si es pot, amb l'ajuda i col·laboració de tots els qui volem el retorn de les emissions de la TV3.</div><br />
<div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">A <a href="http://www.acpv.cat/siatv3/index.html">http://www.acpv.cat/siatv3/index.html</a> hi ha tot un seguit d'informació i maneres de comprometre's en la mesura que es puga; perquè tota pedra fa paret, una paret en contra de l'abús dels polítics i a favor de llengua i la qualitat televisiva. </div><br />
<div style="text-align: justify;"> </div><br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Només em queda recordar unes xiques <i>estellesianes </i>i el <i>seu</i></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <i>allò que val és la consciència </i></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><i> de no ser res si no s'és poble</i></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div style="text-align: right;">Gràcies pel vostre temps </div><div style="text-align: right;">(i animeu-vos a escriure al TuVeusBousVerds) </div><div style="text-align: right;">Adéu adéu </div><div style="text-align: right;">C. C. </div><br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> </div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-17312093132168590332011-04-22T22:30:00.000+02:002011-04-22T22:30:53.073+02:00Error i Encert comencen per una mateixa lletra<div style="text-align: justify;">He d'advertir des d'ara mateix que em dispose a escriure, a encetar un nou <i>Sense títol 1</i> una nit de futbol d'un dia de futbol anterior a unes vint-i-quatre hores més també de futbol. </div><div style="text-align: justify;">I és que el tsunami del Barça-Madrid et fa pensar un poc més les coses, potser per això de tenir la tele apagada i estar escoltant Antònia Font aliena a qualsevol crit de GOOL veí. (<i>Què divertit lo que escric quan estic avorrit</i>). </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Us plantege un tema curt i nou (i no m'ha inspirat cap condició climatològica) de bastant base transcendental i metafísica - almenys per a mi. </div><div style="text-align: justify;">Establim un paral·lelisme complicat. </div><div style="text-align: justify;">De menuts no ens sostenim per nosaltres mateixos i necessitem algú que ens ajude, que ens agafe ben fort per no caure i que ens anime a fer un passet darrere l'altre sempre endavant. Confiant que no caurem perdem la por dels primers avanços. I tot és fàcil, cada nova experiència és al·lucinant, aprenem poc a poc i tot va quedant endins. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Què passa quan ens fem majors i ens adonem que no sabem res de la vida? No ens sostenim per nosaltres mateixos – i no estic parlant de quan portem al cos més de tres quintos. Necessitem algú que ens ajude però no el trobem. Fem les coses sense pensar. Ningú ens agafa ben fort i caiem a baix. Ens desanimem a mirar endavant. Ja a terra ens envaeix una por encara major envers els següents avanços. Tot és difícil, cada nova experiència és només una al·lucinació. La caguem poc a poc i tot va quedant endins i enfora. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">No vull, però, una entrada trista ni gens pessimista de la vida, perquè no és el meu estil (d'escriptura ni de vida). Sóc una ferma creient en el sistema humà de l'error-encert, o dels mil-errors per aconseguir un sol encert. La base és la mateixa. La qüestió és tirar recte sense pensar les conseqüències. Això ja vindrà després i després serà quan decidim i raonem si hem fet bé o hem fet malament. I així fins que topes amb la paret i finalment n'aprengues. No hi ha més. Tot açò <i>Smells Like Teen Spirit</i> i només ho assaborirem uns anys. Estem disposats a perdre'ns-ho? </div><br />
<div style="text-align: center;">... </div><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">Gràcies pel vostre temps </div><div style="text-align: right;">(i animeu-vos a escriure al TuVeusBousVerds) </div><div style="text-align: right;">Adéu adéu </div><div style="text-align: right;">C. C. </div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-78362469530731944192011-04-21T15:41:00.000+02:002011-04-21T15:41:44.137+02:00<div style="color: #6fa8dc;">Ja tinc ganes de tornar-te a veure al meu llit al matí. De despertar-me amb un plat d’ous amb bacon a la tauleta de nit, al costat d’un despertador mut i boca terrosa, que més que marcar l’hora em recorda que amb tu no hi ha hora que valga.</div><div style="color: #6fa8dc;"><br />
</div><div style="color: #6fa8dc;"></div><div style="color: #6fa8dc;">Tinc ganes que les cortines estiguen mig despassades i que el sol de les deu faça que els llençols blancs prenguen vida, i que prenga més vida encara el que hi ha a sota. I la música sonant i els ous gelant-se, i uns somriures despentinats que diuen bon dia. I la teva mà fent pessigolles ves a saber on, i besar-te ves a saber on i estimar-te ves a saber on, entre coixins i olor a bacon i primavera. </div><div style="color: #6fa8dc;"><br />
</div><div style="color: #6fa8dc;">I el rellotge mut, i el temps que no passa. </div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-70882135230286545912011-04-05T14:43:00.001+02:002011-04-05T14:43:29.760+02:00SGT. PEPPER LONELY HEARTS CLUB BAND<div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Amb la llengua,<o:p></o:p></i></span></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">es fa amics, s'expressa la solitud,<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">es llepa qualsevol cosa, <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">es fa la Revolució, <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">(però sobretot es cometen faltes d'ortografia)</span></i><span lang="CA">”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo2; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Font desconeguda.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Solitud? Impossible a aquests dies de l'any. La primavera – si m'ho permeteu i em perdoneu per interrompre sempre amb l'oratge en aquest blogg, però és que sent com un imperatiu meteorològic que em fa escriure coses com aquestes – una estació en què les flors s'obrin, el sol brilla ben alt i les hormones, al·lèrgies i suors suren en l'aire. NO és una època per a la solitud. Ben mirat cap època és bona per a estar sol, però no, en primavera ningú hauria d'estar sol. Hauríem de fer com un projecte de llei, o un subapartat dins algun estatut (o el que siga que es fa amb les lleis) on es prohibira restar sol en primavera. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per això, i per tots els que estem-esteu-estan sols i per tots els que estem-esteu-estan ben acompanyats, m'he proposat establir les fases d'un procés complicat i complex mitjançant la paraula, expressió de sentiments profunds (o no) sobre això que molts anomenen “amor”.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Comencem pel principi. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I sovint, el principi pot ser una simple mirada.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">“Vós que amb el mirar matau,<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">matau-me sols que em mireu:<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">que m'estim més que em mateu, <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">que viure si no em mirau”<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Font desconeguda.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Ja podem resistir-nos, enganyar-nos, negar-nos, però s'ha iniciat a dins alguna cosa. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">“Supose que hui també somiaré amb tu, ens vegem al meu món”<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l2 level1 lfo3; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Víctor P.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Després el dubte, l'acostament, no saber què se sent ni què fem sentir. L'ambivalència de les paraules, els dobles sentits i les indirectes. Un joc complicat.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>A joc de daus vos acompararé</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l3 level1 lfo4; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Ausiàs March, Veles e Vents.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">El cor, expressió i metonímia, òrgan i imatge per excel·lència (típica) de l'amor en el seu estat més pur, més vital.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“He trobat el millor dels cors refugiat en dolça dona”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l4 level1 lfo5; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Font no revelable.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquest estat, “<i>Servil i Acabat, Boig per tu”</i> (- Sau), no cal fer res més, no ho necessites. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Em passaria mil hores mirant-te mentre pugen els oceans</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l5 level1 lfo6; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">La Gossa Sorda, Quina Calitja.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I els actes es torben i les paraules es capgiren.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>ulls els tanca, <o:p></o:p></i></span></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">bes un dóna'm,<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">món del fi la a fins seguiré <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA">et i!</span></i><span lang="CA">”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l6 level1 lfo7; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Font no revelable.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Per què? No hi ha causa física, científica, matemàtica que explique <i>quelcom</i> així.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Perquè t'he respirat a tota tu tot jo</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l7 level1 lfo8; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Àngel Guimerà, Terra Baixa.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I només ens queden les paraules. Un tu, un jo, i un verb.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Ja saps què passa... T'ESTIMO, T'ESTIME, T'ESTIM</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l13 level1 lfo14; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">La Gossa Sorda, Camals Mullats.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A estes alçades de l'entrada, estimat lector, vosté i jo ens trobem en un espai tan efímer – o permanent – com és Internet, compartint unes paraules, unes frases, lletres de cançons, poemes, i <i>tonteries romanticones</i> diverses. Açò és en definitiva el que fan les parelles <i>cursis. <o:p></o:p></i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ja no podem parlar de solitud, tu i jo ja no estem sols. Però l'amor no es pot quedar només en el llenguatge. La carn vol carn i el cos, necessita contacte. Portem açò més enllà, ho estem desitjant. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ja ho va dir el GRAN</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Res no uneix tant com una bestiesa compartida</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l8 level1 lfo9; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Joan Fuster.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Bestiesa. Amor animal. “<i>La sang bullent. El cor calent. L'alegria al cos. Vitalitat a dintre</i>.” (- TuVeusBousVerds), perquè estem en l'edat, perquè som joves...</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Vull dormir amb gent normal com tu</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l9 level1 lfo10; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Manel, Gent Normal.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Vull fer-te tremolar, i abraçar-te amb tot el cos</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l10 level1 lfo11; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Font no revelable.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Ara és quan et recorde “<i>La Cançó Explícita</i>” (- Pauet Alabajos), no hi ha res més tendre, més a poc a poc, més sentit que la pell, més explícit...</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“Em desfàs”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l11 level1 lfo12; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Font no revelable.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: black;">I tot rodola, tot. És tan fàcil com:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: black;">“</span><span lang="CA">Tres favors vull demanar-te i els tres clamen al plaer: el primer és mossegar-te, el segon és despullar-te... endevina tu el tercer”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l12 level1 lfo13; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Font desconeguda.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però Ai! (sospir) Què fem quan tot s'acaba? Perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“l'amor només dura un temps” ( - Els Amics de les Arts, Les Meves Ex i Tu). Ens queda tot al cap, cada moment, cada fet i cada paraula. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Tinc un record meravellós de tot el temps que hem conviscut, hem sigut inseparables per molts anys</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l14 level1 lfo15; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Pau Alabajos, Síl·labes de Vidre.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I reflexionar, pegar-li voltes al cap. Què ha pogut passar i per què. On han quedat tots els projectes de futur que mai no durem a terme. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Tu i jo no ens hem banyat mai al mar</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l15 level1 lfo16; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Manel, Al Mar.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Però tota etapa conviu un temps amb nosaltres. I acaba superant-se (en el millor dels casos). </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Fins i tot quan els núvols tapen el Sol, està ahí. Tot i que la força pareix no sortir, està ahí...</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l16 level1 lfo17; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Arantxa L.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I és quan amb veu ben forta, ens atrevim a dir:</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“No t'enyoro, nena”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l17 level1 lfo18; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Manel, No T'enyoro.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Però açò no és el final. Encara no hem acabat. Posem un “<i>Punt i principi – de viure sense tu</i>” (-Antònia Font, Viure Sense Tu). La vida marxa i no saps mai ben bé quins plans té per tu. Potser el que sempre has buscat ho tens més a prop que mai, a un metre de distància, només un. Tan proper com un amic. I és que no necessites res més. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“Que som amics</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">que som amants”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l18 level1 lfo19; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Antònia Font, Viure sense tu.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Almenys ho he intentat. Ningú naix sabent-ho tot sobre les relacions. I s'aprén amb el temps – o això diuen. Les paraules poden ajudar-nos. La frase indicada en el moment indicat pot desencadenar la revolució (també sexual). De totes formes, tingues present que:</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>Qualsevol cosa que et digués, no seria original. Ja ho haurien dit Els Beatles en el Sgt. Pepper Lonely Hearts Club Band</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l19 level1 lfo20; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Els Amics de les Arts, A Vegades.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Com a èxtasi final: només em queda animar-vos a fer reviscolar aquest blogg. A que comenteu i em comenteu. I acomiadar-me sense oblidar al mestre dels versos, i recorda sempre que</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“<i>No hi havia a València dos amants com nosaltres</i>”</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l20 level1 lfo21; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Vicent Andrés Estellés.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">Gràcies pel vostre temps</span></div><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">Adéu adéu</span></div><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">C. C.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-59100943736512363482011-03-08T10:38:00.000+01:002011-03-08T10:38:21.316+01:00LES FALLES, O L'INICI DEL BON TEMPS<div class="MsoNormal">Febrer era fred. O això diuen. Els filocats vivim en un soterrani – no sé si “amagats” a propòsit per la UV o no...no, no, volem pensar que no – on la temperatura mai no baixa dels 27 graus, fins i tot en ple hivern. Però ja hem entrat en Març, i Març queda molt lluny de les jaquetes, bufandes i guants. Així que existeix tot un món exterior que vam descobrir ahir amb ... (tres punts suspensius perquè agafeu aire i intriga i li poseu més emoció al moment i al que ara vindrà) ...LA PRIMERA MASCLETÀ!</div><div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0LlUFXAtrbFXpaBB9vdfcUUoqxe7vEh-E9Cr146iS52N_NTYjHDOMOPwFHodmFqiXgAMx5h7hQ7jqfw0cyu0vsu8LN582edglu5R21t9XRxMN_hHlJiLzjOBR4a5J8kLFqgnBO6Z5erk/s1600/FALLERA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0LlUFXAtrbFXpaBB9vdfcUUoqxe7vEh-E9Cr146iS52N_NTYjHDOMOPwFHodmFqiXgAMx5h7hQ7jqfw0cyu0vsu8LN582edglu5R21t9XRxMN_hHlJiLzjOBR4a5J8kLFqgnBO6Z5erk/s320/FALLERA.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">I és que senyores i senyors ja estem en Falles, i Falles no sols són petardos, fum i aglomeracions de quatre tipus de persones: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">La gent normal acostumada a aquesta festa des de menuts però que sent com un imperatiu moral el fet de perdre almenys un dia de la seua vida a l'any en visitar a València les falles més desmesurades i en trencar-se els oïts amb un bon terratrèmol, que això fa festa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Els turistes que no comprenen el despropòsit de tant de soroll però que amb un mocador faller ja van pagats.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Les falleres, sense elles la festa no tindria cap sentit, perquè no sentiríem el “senyor pirotècnic..” i tot el que la frase comporta, ni tampoc veuríem la Rita <i>animadíssima</i> al balcó de l'ajuntament.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Les “<i>abueles caldoses</i>”, en perill d'extinció, que tenen més opinió crítica sobre els vestits i la festa que l'Abradelo-fallera-sexy que ens volen vendre cada any.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizBXOW-Vxotmf8gE_M8q5TZ3jaDsCTGDQdH2QebcNJKWdg66LhEqV4Nlx2xTKy1vwp_E8PH0JSyAftMyF7sq-VD_efjh7RlMT2n6Qo0v_BItdkgOcpUzBIe5PkUzh5kU9F_xdr87fNqeI/s1600/1235917369071_f.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizBXOW-Vxotmf8gE_M8q5TZ3jaDsCTGDQdH2QebcNJKWdg66LhEqV4Nlx2xTKy1vwp_E8PH0JSyAftMyF7sq-VD_efjh7RlMT2n6Qo0v_BItdkgOcpUzBIe5PkUzh5kU9F_xdr87fNqeI/s320/1235917369071_f.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Així i tot, les falles no són només una setmana amb més o menys trellat (un dels grans, en Ferran Torrent - d'ací de l'Horta- criticava el poc de sentit de les <i>despertaes i els monyos </i>de fallera al <i>Caçadors de Paraules</i> fa tan sols any i mig).<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I és que les Falles no comporten només uns dies de no-classe (aquest any tan sols tres), nits de bufaes i de chiflis, de plenar-nos la roba d'olor a fum i suor, i la calforeta que dóna una bona falla cremant-se l'última nit. I és que hem de mirar molt més enllà. Les falles porten un oratge que no es torna a donar a la resta de l'any ni a cap altre país del món. I és que es tracta d'un binomi difícil d'aconseguir entre el solet i l'ombreta, la caloreta de la màniga curta i l'airet que et fa tornar a posar la rebeca, (tot molt així, amb diminutius per totes bandes). Un oratge que els meteoròlegs del carrer han batejat com “ja fa oratge de falles ehh” i tot això ho dius amb un somriure que se t'escapa. Perquè, estimat lector, aquest temps no el tenen a Anglaterra ni en ple estiu, un temps que intueix una primavera molt pròxima, i ja sabem tots què comporta la Primavera... la sang bullent, el cor calent, l'alegria al cos, vitalitat a dintre i ja vindrà Maig amb els seus exàmens que, de moment, no ens preocupen!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Així que vull dedicar aquesta entrada a tots els amants de les Falles perquè a mi també m'encanta aquesta festa que just acaba de començar. I per tot aquell que no les suporte, espere que ara les mireu amb altres ulls.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">Gràcies pel vostre temps<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">Adéu adéu<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">C. C.<o:p></o:p></span></div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-87312084501565765752011-02-26T15:43:00.000+01:002011-02-26T15:43:56.639+01:00Carta al Molt Honorable<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><span class="Apple-style-span" style="color: #2a2a2a; font-family: 'times new roman', 'new york', times, serif; font-size: 16px; line-height: 20px;"><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Corbera, País València 20 de febrer de 2011</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;"></span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Assumpte: fer arribar el meu descontent per l'aturament d'emissions de la Televisió de Catalunya a tot el territori del País Valencià.</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;"></span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">En <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_0" style="line-height: 20px;">Francisco</span> Camps i Ortiz</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;"></span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Un valencià, ciutadà i <span class="ecxblsp-spelling-corrected" id="ecxSPELLING_ERROR_1" style="line-height: 20px;">resident</span> al País Valencià vol fer-li </span></span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNM6x9kVdUyhOLKkx65eWfITi_uhV1gi7hIHl0EWFOBkDpiEyyeJCz1ncZsajytkuVDGQQyUc6ViRp0ELqg8wsCLtXYQIGTjxoMgvYApv0OZIL63IFyO5haWxqUVb8XzJb24_epH2b0Ro/s1600/volemtv3.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNM6x9kVdUyhOLKkx65eWfITi_uhV1gi7hIHl0EWFOBkDpiEyyeJCz1ncZsajytkuVDGQQyUc6ViRp0ELqg8wsCLtXYQIGTjxoMgvYApv0OZIL63IFyO5haWxqUVb8XzJb24_epH2b0Ro/s1600/volemtv3.PNG" /></a><span class="Apple-style-span" style="color: #2a2a2a; font-family: 'times new roman', 'new york', times, serif; font-size: 16px; line-height: 20px;"><span style="color: #336666; line-height: 20px;">arribar el seu descontent per l'aturament d'emissions de la Televisió de Catalunya a tot el<span class="ecxblsp-spelling-corrected" id="ecxSPELLING_ERROR_2" style="line-height: 20px;">territori</span> valencià. Vull fer-li saber que som molts els valencians i valencianes que ens agradava veure aquesta televisió, doncs posseeix una vertadera font de cultura, pluralitat informativa i <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_3" style="line-height: 20px;">d'entreteniment</span> que li convide què alguna vegada puga comprovar per percebre-ho, si no ho ha percebut ja.</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;"></span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Com haurà pogut comprovar <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_4" style="line-height: 20px;">vosté</span> mateix o potser els seus assessors li hauran informat, la Televisió de Catalunya <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_5" style="line-height: 20px;">s'emitix</span> al País Valencià des de fa gairebé trenta anys. Aquesta dada pot facilitar-li pensar de manera lògica que moltes <span class="ecxblsp-spelling-corrected" id="ecxSPELLING_ERROR_6" style="line-height: 20px;">famílies</span> valencianes han pogut arrelar junt a les emissions d'aquesta televisió. No obstant això, el govern que <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_7" style="line-height: 20px;">vosté</span> presideix ha volgut interposar una sèrie de multes <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_8" style="line-height: 20px;">quantioses</span> a l'associació cultural que se'n feia càrrec dels repetidors que facilitaven l'emissió d'aquest <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_9" style="line-height: 20px;">ens</span> a tot el País Valencià.</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;"></span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Potser (o sense la <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_10" style="line-height: 20px;">dubtabilitat</span>) el govern que <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_11" style="line-height: 20px;">vosté</span> presideix s'ha volgut beneficiar de la realitat jurídica. Doncs els repetidors eren <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_12" style="line-height: 20px;">al·legals</span> però que no il·legals. Sense voler <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_13" style="line-height: 20px;">descarregar-li</span> el cent per cent de la <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_14" style="line-height: 20px;">culpabilitat</span> i des dels inicis de la democràcia tant governs socialistes com populars han volgut deixar en dubte els repetidors per tal d'establir acords puntuals a la vora de les eleccions. És a dir, els repetidors no s'han volgut mai legalitzar perquè jugaven un paper de moneda de canvi o d'as de piques en cas d'anar-hi malament els sondejos de vots.</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;"></span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Totes aquestes dades potser <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_15" style="line-height: 20px;">vosté</span> les compartisca o no (segur que aquesta darrera) però sempre o podrà comprovar, si no ho ha comprovat ja per tal de fer aquesta maniobra política. Potser tot el que li estic dient li és igual o millor encara; inútil. Això si li han dedicat primer temps els seus secretaris per fer-li arribar la carta i després <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_16" style="line-height: 20px;">vosté</span> mateix per obrir-la i llegir-la.</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">No espere que em conteste a aquesta carta tant important per mi però absurda per <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_17" style="line-height: 20px;">vosté</span>, també sé que tot seguira igual i que de segur ha aconseguit el que volia. Sols volia donar-li l'enhorabona per aquesta maniobra política interessant per als seus, però absurda i poc original per al poble valencià. </span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Sant Jaume tampoc tornarà a escoltar-lo, ell també sap que les seues paraules són de postal.</span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;"></span><br style="line-height: 20px;" /><span style="color: #336666; line-height: 20px;">Amb cordialitat però amb menys <span class="ecxblsp-spelling-error" id="ecxSPELLING_ERROR_18" style="line-height: 20px;">respecte</span>, Víctor Pastor Banyuls.</span></span>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-78597943667755087132011-02-16T21:09:00.000+01:002011-02-16T21:15:53.109+01:00Els Millors Professors Europeus<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">No, no es tracta de cap estadística <i>xunga</i> apareguda recentment a les notícies d'Antena 3, ni res semblant.</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Es tracta més bé d'una opinió personal davant la figura del prototip del "professor de valencià".</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">I tota aquesta reflexió parteix del moment en què davant la - ja habitual - pregunta en aquesta edat: "<i>y tú, ¿qué estás estudiando?</i>", faig jo: "Filologia Catalana". Com que qui m'ho preguntava en aquesta ocasió eren uns xiquets del centre d'immigrants del meu poble, vaig afegir jo: "per ensenyar valencià en el cole".</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Parem aquí. "Ensenyar", sí senyors. De moment, la majoria de nosaltres ens adrecem a un futur entre llibres de text i pissarres (ja digitals)! Per què no imaginar-nos - des de la humilitat - com GRANS escriptors, editors, traductors, com a correctors de la JQCV o d'algun ajuntament, promovent l'ús de la llengua a les botigues, mitjans de transport i serveis en general?</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Continuem. A la meua resposta la va seguir una reacció del tipus: "<i>Alá! si?? pues los profes de valenciano son los más buenos</i>".</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWC0GyhOtMRY_lkHXUf-cYS80JySri7DjV8jy0FDCUdjAUTtsSwWRnfxhMGVbslfcFf3RF0m9eB5XRwvb21yIe8rJO4AGNaf74aHJUDTVH95prjt-FrAwuQuAiHzpX0xxXIja_i1BuUGY/s1600/llibres_donar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWC0GyhOtMRY_lkHXUf-cYS80JySri7DjV8jy0FDCUdjAUTtsSwWRnfxhMGVbslfcFf3RF0m9eB5XRwvb21yIe8rJO4AGNaf74aHJUDTVH95prjt-FrAwuQuAiHzpX0xxXIja_i1BuUGY/s320/llibres_donar.jpg" width="320" /></span></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Són <i>los más buenos</i>? Recapitulem la història de tots els mestres de valencià que han passat per la nostra vida recent, i per "recent" vull donar a entendre, potser, els últims anys de institut.</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Eren bons aquells professors? Bé, està clar que no podem generalitzar, però pensem-hi una estona.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Jo n'he tingut algun que havia estudiat hispàniques, era de madrid, tenia ja la seua edat, i feia més faltes, només parlant, que qualsevol de nosaltres.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Jo n'he tingut algun que, ignorant aquell ull que et mirava a tu mentre l'altre apuntava a la finestra, ens ha contat tota la seua vida sentimental.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Jo n'he tingut algun que parlava com si tinguera un tros de pa a la boca, i a més li encantava fer dictats.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Jo n'he tingut algun que, enamorat d'Ausiàs March i tot d'aquella època, ens demanà la redacció d'un periòdic medieval.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLBIoCLucfbPDrXnZmdQJETOk-riU7_pqc_lClQCzyVqTOdHOHEUL5Ae_iX_EIj0iBq121hjmgqDdIk_gWKM2Pnzo45-gfpGWEGmAHSN5K76O6dp38gDqhBbOu93lS1juefSmrXQRUmU8/s1600/profesor-717476.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLBIoCLucfbPDrXnZmdQJETOk-riU7_pqc_lClQCzyVqTOdHOHEUL5Ae_iX_EIj0iBq121hjmgqDdIk_gWKM2Pnzo45-gfpGWEGmAHSN5K76O6dp38gDqhBbOu93lS1juefSmrXQRUmU8/s1600/profesor-717476.jpg" /></span></a><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Jo n'he tingut algun que ens posava música i ens soltava les típiques perles de professor que es mouen entre allò <i>sensiblón</i> i allò filosòfic, però que sempre acabes retenent al pensament mentre l'examen et va preguntant pels pronoms febles.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Jo n'he tingut algun que ens transmitia una força i positivisme genial al marge de l'ensenyament pla i neutre.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Jo n'he tingut... Sis anys d'educació a l'institut ja no donen per conéixer tants professors, però des d'ací us convide a ampliar amb molts més exemples, de segur que en teniu millor que els meus.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Tornem a parar-nos. De moment, cap assignatura ens prepara per a l'ensenyament com a tal, i és que la nostra carrera en el fons, no tracta només d'això. A més, pressió fora, només estem al primer curs. Però sent la professió que molts de nosaltres triarem - o no - aquestes coses (inevitablement) ens volten per la ment. </span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Deixaré aquesta segona entrada amb un final obert, per incentivar els comentaris i per motivar a futures entrades escrites per vostés - i siguem honestos, perquè preferisc no cagar-la amb un final cutre. </span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span>Cal destacar el títol, escoltava Manel i m'ha vingut perfecte per al tema. Li dedicarem, segurament, alguna publicació a la secció M-E-L. Són uns artistes.</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><span lang="CA"><b>Gràcies pel vostre temps</b>. </span>C.C.</span></div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8710780368389556455.post-36315476509703519682011-02-14T20:06:00.000+01:002011-02-14T20:29:17.048+01:00BENVINGUTS!!!!<div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><b>BENVOLGUTS SENYORS, SENYORES, FILOCATS I <i>DEMÁS CURIOSOS...</i></b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b><i><br />
</i></b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">És tot un honor presentar en societat el que, de segur i sense cap mena de dubte, serà el millor blog de la història d’Internet.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Abans que res, ens agradaria contar qui som i què és el que farem (o almenys explicar el que volem i intentarem ser i fer...). Som alumnes de primer de grau en Filologia Catalana de la <i>meravellosa i novedosa</i> UV. Som joves, inconformistes i tenim grans coses que contarem des d’aquest raconet que <b>AVUI ESTERENEM</b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un grup divers i diferent de gent autèntica que intentarà parlar de tot, i quan diguem “tot”, és TOT! Per aquest motiu, vos anomenarem les diferents seccions de les que disposa aquest blog:</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">-<b>Jo pense, Jo parle: </b>Com a estudiants que som, tenim el dret de exposar ací els nostres pensaments sobre la societat, l'actualitat i per a suportar els descontrols mentals als que ens tenen exposats dia rere dia. I per aquest motiu, tenim aquesta secció. Per a queixar-nos, per a donar els nostres punts de vista i per a que la nostra opinió siga valorada com cal (almenys ací us farem cas).</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">-<b>M-E-L: </b>O també anomenat "Menja, Escolta, Llig". Aquest espai està dedicat a les nostres aficions (aquell temps que els apunts i els treballs ens deixen lliures per gaudir), un espai al que parlarem dels nostres interessos sobre el cinema, la lectura, la cuina o la televisió. Si voleu recomanar una pel·lícula, un llibre, un programa o delectar-nos amb un bon plat, aquest és el lloc!</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">-<b>Som Sexuals:</b> Projecte eròtic-festiu de consultori sobre amor i sexe, amb el punt de vista masculí i el femení, incorporant també la seua vessant nocturna de pensaments i confesions per al públic amb insomni... Vols ser un <i>Sex-Machin</i>e? Ací tens la sol·lució! </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>-Friki-teca:</b> Què seria del món sense els frikis? Espai dedicat per a tots aquests personatges que ens alegren la vida (o ens fan tindre vergonya d'aquesta) que de segur ens faran passar una bona estona, sempre des de la amb humor i tonteria.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>-Suant la samarreta: </b>Tenim sexe, tenim cultura, tenim frikisme, i el que no pot faltar és l'esport! Per als addictes, per als que el practiquen i per a tots els que pretenen completar l'Operació Bikini amb èxit. Una secció amb la qual rendir-li culte al cos i oblidar-nos un poc de la ment.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>-Facsions: </b>El blog tanca el seu cercle amb aquesta secció dedicada a la moda. Les nostres estilistes s'encarregaran d'informar-nos de l'últim crit a les passarel·les així com les últimes tendències en roba per a que tots estigam <i>al tanto</i> de lo que és de moda o no. (Per a que diguen que els filocats som uns <i>kinkis</i>)</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Com veieu serà una síntesis difícil d’aconseguir entre SERIETAT i GRÀCIA. CULTURA i FRIKISME. Tot allò que se'ns passe pel cap. Escriurem sense tenir els caràcters (amb espais) comptats, sense cap tipus de censura, ni faltes d'ortografia i amb més imaginació que ningú!</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per a participar en aquest, tan sols ens teniu que enviar les vostres suggerències al nostre correu: <b>tuveusbousverds@hotmail.es</b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Així que ens deixem de tan llarga introducció: <b>INAUGUREM OFICIALMENT I POSEM EN MARXA I MOVIMENT el nostre blogg.</b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Esperem que us agrade i que el disfruteu tant o més que nosaltres.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Gràcies pel vostre temps, i passeu-vos per ací quan tingueu un ratet, guapets!</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">Signat: <b>J.B.</b> i<b> C. C</b>.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div>Jorge Bastantehttp://www.blogger.com/profile/08947151298721431996noreply@blogger.com10