16 de febrer del 2011

Els Millors Professors Europeus


No, no es tracta de cap estadística xunga apareguda recentment a les notícies d'Antena 3, ni res semblant.
Es tracta més bé d'una opinió personal davant la figura del prototip del "professor de valencià".
I tota aquesta reflexió parteix del moment en què davant la - ja habitual - pregunta en aquesta edat: "y tú, ¿qué estás estudiando?", faig jo: "Filologia Catalana". Com que qui m'ho preguntava en aquesta ocasió eren uns xiquets del centre d'immigrants del meu poble, vaig afegir jo: "per ensenyar valencià en el cole".

Parem aquí. "Ensenyar", sí senyors. De moment, la majoria de nosaltres ens adrecem a un futur entre llibres de text i pissarres (ja digitals)! Per què no imaginar-nos - des de la humilitat - com GRANS escriptors, editors, traductors, com a correctors de la JQCV o d'algun ajuntament, promovent l'ús de la llengua a les botigues, mitjans de transport i serveis en general?

Continuem. A la meua resposta la va seguir una reacció del tipus: "Alá! si?? pues los profes de valenciano son los más buenos".
Són los más buenos? Recapitulem la història de tots els mestres de valencià que han passat per la nostra vida recent, i per "recent" vull donar a entendre, potser, els últims anys de institut.
Eren bons aquells professors? Bé, està clar que no podem generalitzar, però pensem-hi una estona.

Jo n'he tingut algun que havia estudiat hispàniques, era de madrid, tenia ja la seua edat, i feia més faltes, només parlant, que qualsevol de nosaltres.

Jo n'he tingut algun que, ignorant aquell ull que et mirava a tu mentre l'altre apuntava a la finestra, ens ha contat tota la seua vida sentimental.

Jo n'he tingut algun que parlava com si tinguera un tros de pa a la boca, i a més li encantava fer dictats.

Jo n'he tingut algun que, enamorat d'Ausiàs March i tot d'aquella època, ens demanà la redacció d'un periòdic medieval.

Jo n'he tingut algun que ens posava música i ens soltava les típiques perles de professor que es mouen entre allò sensiblón i allò filosòfic, però que sempre acabes retenent al pensament mentre l'examen et va preguntant pels pronoms febles.

Jo n'he tingut algun que ens transmitia una força i positivisme genial al marge de l'ensenyament pla i neutre.

Jo n'he tingut... Sis anys d'educació a l'institut ja no donen per conéixer tants professors, però des d'ací us convide a ampliar amb molts més exemples, de segur que en teniu millor que els meus.

Tornem a parar-nos. De moment, cap assignatura ens prepara per a l'ensenyament com a tal, i és que la nostra carrera en el fons, no tracta només d'això. A més, pressió fora, només estem al primer curs. Però sent la professió que molts de nosaltres triarem - o no - aquestes coses (inevitablement) ens volten per la ment.

Deixaré aquesta segona entrada amb un final obert, per incentivar els comentaris i per motivar a futures entrades escrites per vostés - i siguem honestos, perquè preferisc no cagar-la amb un final cutre.
 Cal destacar el títol, escoltava Manel i m'ha vingut perfecte per al tema. Li dedicarem, segurament, alguna publicació a la secció M-E-L. Són uns artistes.


Gràcies pel vostre tempsC.C.

3 comentaris:

  1. Cuanta raó. Jo conec més d'un cas en què els professors donaven la clase de valencià en castellà. Increible però cert. D'altres que tractaven de donar la clase però que el vslencià que parlaven era mes bé un castellà disfressat. En resum, podria dedicar-me a parlar de tots ells(alguno bo n'he tingut) però no acabaria mai. El que més rabia em dóna i el més trist de tot açò és que se suposa que els professors que donen valencià han de ser filolegs catalans i amb això es presuposa una estima a la llengua i si això és així, es presuposa també que se li té un respecte i que es vol que la gent també respecte i aprenga la llengua. Per tant deurien deixar-se de bobades i centrar-se en alló més important, FER QUE LA GENT RESPECTE I COMPRENGA L'ESTIMA QUE LI TENIM A LA NOSTRA LLENGUA.

    ResponElimina
  2. Jo he tingut sort amb les profes de valencià. En els 4 anys d'institut (1r i 2n d'ESO ho féiem a l'escola) sols he tingu 2 professores de valencià, i una d'elles 3 anys ^^
    Les dos eren genials, i sobretot gràcies a la que vaig tindre més temps, vaig aprendre molt (aprenentatge que em serví d'allò més per a les infumables classes del Joaquim Martí este)i també m'ho vaig passar molt bé (era molt divertida ^^)

    L'altra, que vaig tindre sols en 2n de batxiller, era també un encant, però massa blaneta i no sabia imposar-se a la classe.

    Però en resum, jo he tingut molta sort amb les profes de valencià ^^

    ResponElimina
  3. tens moltíssima raó, Cristina! però he de dir que els que són bons (bons de veritat, els que s'estimen la llengua i creuen en ella) possiblement són més bons que la resta de la plantilla de l'institut en qüestió (millors que els "millors" de matemàtiques, llatí, socials, "castellano"... jajaja)

    ResponElimina