15 de juny de 2011

ENTRADES EN EXÀMENS


O EL QUE QUEDA DE NOSALTRES ...




Perquè el blogg ha estat funcionant aquest mes amb visites nocturnes a les sis del matí i missatges més o menys telegràfics. I és que el món – universitari - no està per desaprofitar ni un segon. En canvi ara, ara tenim tot el temps de l'univers i aquesta és l'excusa que utilitzaré per tenir-vos entretinguts durant, potser, més de cinc minuts. Perdoneu el rotllo.
Ací teniu els Pensaments Despentinats que han fet viure tuveusbousverds durant les últimes setmanes.


Parlar pot ser una manera d'exercir el poder. Quan jo siga president formaré un govern només de filocats: així que aneu pensat quin és el càrrec que voleu i m'informeu de la vostra talla, de manera que anem encomanant ja els tratges.

La terra és plana perquè ho diu l'informatiu de Canal 9: per favor, apunte una ronda de mass media objectiu, no partidista, en la nostra llengua i amb una bona jerarquització de la informació. Anote Urgent a la comanda. Gràcies.

Una primera persona del plural: que ens inclou a tots en un projecte comú que començà a principi de curs. La radiografia d'un any que ha esdevingut un munt d'experiències i vivències. De contrasentits, debats i gent diversa. Filocats, ens pose un deu.

Me'n puge per les parets: desfici. Jo vull llibertat. Volar al meu aire i no fer cas de res ni de ningú. Confondre's amb el llibertinatge i el salvatgisme. I que res em pare.

Abcdetc: et cetĕra, i la resta.

Serà, com a poc, interessant: el que ens amaga el temps futur o immediatament present. I no sé si estem del tot preparats.

Quasiparaules: la lletra està sobrevalorada. I no em calen refugis en grans converses. Em bastaria un instant. Un simple mirar d'ulls i llavis. Un somriure a cau d'orella. Un gemec.

Sembla tot tan menut i insignificant. Infinitesimal: de la grandària d'una formiga.

[vakánses]: per no fer res i fer de tot. Es veu – i et beus – la vida d'una altra manera. Sense presses ni pressions. Temps al temps, perquè ara ens en sobra.

I, a vegades, ens en sortim: i mirem endavant i hi ha qui ens ajuda i hi ha qui no. Gràcies a les persones que es materialitzen com a entrebancs davant els nostres objectius. Va por ustedes.

Bon dia: estàs a tuveusbousverds, els veus? Jo sí.

Aquest home no s'estima el valencià...clar! mai l'ha parlat mai l'ha escrit, mai ha parlat amb els fills en valencià, mai s'ha despertat parlant en valencià, mai ha malpensat en valencià, mai s'ha rist ni ha plorat en valencià...aquest home si no s'estima el valencià tampoc s'estima el poble que el parla!: aquesta és made in Víctor. I és que resulta que en valencià es poden fer moltes moltes coses. Però alguns això no ho veuen – ni ho senten.

Ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat: perquè cadascú té els seus maldecaps i jo no vull molestar. Millor ho deixe ací.

Ahir tenia son: i això que molts de vosaltres no heu dormit o us heu gitat a les tantes aquestos últims dies. A partir d'ara ho farem després de tota una nit de festa i desparrame.

Era necessari? No ens agrada aquesta Espanya que ens venen. No queden ideals. O als pocs que els conservem ens estrenyen fins l'extrem. No és just. No volem continuar així: aquesta fou motivada per la brutalitat de la força policial (en tots els seus sentits) contra els acampats a Barcelona, imatge que es reproduiria setmanes més tard a València.

La frase d'avui serà: podeu enviar les vostres frases a tuveusbousverds@hotmail.es : encara estàs a temps! Tots tenim un geni interior. Trau el teu i envia'ns alguna cosa. El que siga. Tot serà ben rebut i publicat.

Estudiem, i estudiant només ens entra un concepte al cap: E S T I U: l'acabem d'encetar amb un tot de projectes i viatges. Experiències que amb la calor prenen un altre paper. Els cossos es dilaten – o s'apeguen - mentre el groc pinta el cel; i el blau la terra.

Una sola letra puede cambiar el munbo: quelcom tan senzill com una lletra. Podem començar per ací i acabar on ens proposem.

Acampada: alguna cosa ha començat. Llegia als periòdics que no se'n van, que es muden a la nostra consciència. Podrem suportar el seu pes?

Despertarem algun dia? Kant despertà del somni dogmàtic. La nostra societat encara no. Hauríem de practicar i venerar l'escepticisme. Plantegem-nos interrogants. Tots els que puguem. Interrogants que ens facen arribar fins on no ho hem fet abans.

Fem que milions de papers a dintre de sobres canvien allò que volem. (Dipositem un paper, equivoquem-nos: marquem la diferència i convencem d'una realitat més justa): obra del nostre Víctor davant les eleccions del passat diumenge 22 de maig en què molt joves votàvem per primera vegada.

Atlantis is calling... SOS for Love!: no només Atlantis. Una cridada a l'amor no es fa únicament des de tan lluny. Pot aparéixer més a prop. Tan sols necessites un sí i molta cobertura.

Ai las! Lletraferit de l'A a la Z 
en llengua fosca i en país petit!: bonic adjectiu el de lletraferit. I més en un temps en què se'ns vol apagar la llengua des d'un govern que no ens representa.

Vull pensar que tot va bé: perquè si no, se'ns cau el món. Crec que és millor així. I oblidar-se de tot i de tots.

Molta corbata i molt poca vergonya: clar i concís. Els polítics actuals es vesteixen amb els nostres diners mentre moltes de les necessitats més bàsiques queden nues davant una societat que només vol fer-se sentir. Ah i justícia.

és una cosa que et pilla molt més de prop, et toca més la pell!: Em sembla més adient que cadascú interprete una cosa diferent. Deixeu volar la ment. Potser estem pensant el mateix. O potser no. Què et toca a tu la pell?


Sí, HI HA VIDA DESPRÉS D'EXÀMENS. I quina vida!


Gràcies pel vostre temps
Adéu adéu
C. C.


11 de juny de 2011