7 d’agost de 2011

ALL YOU NEED IS LOVE

  • SGT. PEPPER LONELY HEARTS CLUB BAND (second part)
Perquè les segones parts mai no han estat bones. L'amor no arriba a l'estiu: la calor i el ponent el fan fugir ben lluny – per tot allò de la suor i les feromones. A partir d'ací, tot sentiment que, almenys, se li assemble és una ficció, un somni, una estrela i una calentura.

Avise als navegants que no em basaré en fets reals; senzillament perquè, de fets, jo no en tinc.

Comencem.
Una història sempre té un principi fàcilment malinterpetable (Jean Luc – EADLA). Les oportunitats es multipliquen a mesura que avança la confiança. Quatre frase malcomptades (4-3-3- - EADLA) poden esdevenir tota una inspiració nocturna per als sentits – i la imaginació.
(Va, escriu-me alguna cosa.)
Et conformes amb un missatge fugaç que obris al llit. Com una cervesa dolça o una orxata en un dia de pluja. Qualsevol escenari seria l'adequat per començar (La gent normal – M) - o això és el que a tu et sembla. Una possibilitat possible que avança quasi a la velocitat de la llum del teu internet.

El temps és irrecuperable. S'ha d'aprofitar el temps (Amo tu cama rica). Comences a pensar en la idea, t'hi afegeixes i et converteixes. Et ronda el cap mentre la mistela et fa efecte i ara, ara respires diferent. Tanmateix no estàs del tot segur. Et decidiràs quan caiga la nit sobre els camps, quan dorma tota la ciutat (Crida – A). Perquè te trobes amb un poc de vergonya i un molt d'atreviment. Continues pensant. Saps que sona perfecte, més que perfecte. Un ara i ací. Un ja pensarem demà. No tens por i n'estàs prop. Allargues la indecisió fins l'extrem, fins les quatre del matí i acabes sincronitzant amb l'altre extrem del seu braç. No pots fer res més. No us queda alé i deixareu que l'aire us empente (La mètrica perfecta – 121dB). Avui no tornaràs sense ella – i ho sabies.

Poses la clau i encetes el ball (L'amor és cec – AC). Acaba d'envair ta casa i ho ha fet expressament. L'arrapes amb les ungles i amb les dent (La cançó del soldadet – M). Semblava fàcil, però de vegades no ho era. Això no importa. Esteu junts, pegats, anestesiats (Els catarres). Me la fiques more (Me la fiques more - OSS) però sonaria massa fort en dir-t'ho. En un moment, tot calla. Tu calles i a mi em basten les vocals. Ha estat difícilment igualable (Jean Luc - EADLA) i ara és tard i he de marxar i sé que no m'acompanyaràs a casa. I ho deixem ací amb un bes i un bona nit.

Després sols feu que cagar-vos. Perdoneu. Ací no es parla en primera persona del singular. Entesos? Ja no tens al cap eixos ulls, els has perdut... i avui pass de tot (Jo, robot – AF). No importa, res importa. Els dies passen i ni ho penses. Faré com si res, res no ha passat. Volia dir-te que ara faig jo sol totes les coses que abans fèiem junts, que és molt més avorrit, sobretot fer l'amor (Amo tu cama rica)... i ningú diu res, ningú dirà res. I si me demanen què tal? Diré que normal (Jo, robot – AF).

Pensat fredament (Les meves ex i tu – EADLA), aquestes coses no acaben mai com a les pel·lis – per sort. Crec que firmaria per tornar a aquell instant, així i tot, no vull xafar-me els dits una altra volta. Oblidem-ho i, si de cas, repetim-ho. Però faré la maleta i aniré a avorrir-me a un altre lloc. M'esperen mil coses. La casa cau i els esperits es queden (Menjars al llit. Somnis a la taula – AC).

Desil·lusionaré a qui espere un final millor. Jo encara l'estic imaginant, relativament. Entrades com aquesta són una estupidesa, només paraules sense sentit, un parlar molt i no dir res.
Tan sols m'enganyaré dient que tot torna a començar (entre l'ordre i l'aventura – M). I als qui de veritat us estimeu... no feu faltes d'ortografia en dir-vos-ho. Gràcies.



Tens raó, tot el món es besa i no passa res (Amo tu cama rica).


Xococristis.

1 comentari: