8 de març del 2011

LES FALLES, O L'INICI DEL BON TEMPS

Febrer era fred. O això diuen. Els filocats vivim en un soterrani – no sé si “amagats” a propòsit per la UV o no...no, no, volem pensar que no – on la temperatura mai no baixa dels 27 graus, fins i tot en ple hivern. Però ja hem entrat en Març, i Març queda molt lluny de les jaquetes, bufandes i guants. Així que existeix tot un món exterior que vam descobrir ahir amb ... (tres punts suspensius perquè agafeu aire i intriga i li poseu més emoció al moment i al que ara vindrà) ...LA PRIMERA MASCLETÀ!
I és que senyores i senyors ja estem en Falles, i Falles no sols són petardos, fum i aglomeracions de quatre tipus de persones:
La gent normal acostumada a aquesta festa des de menuts però que sent com un imperatiu moral el fet de perdre almenys un dia de la seua vida a l'any en visitar a València les falles més desmesurades i en trencar-se els oïts amb un bon terratrèmol, que això fa festa.
Els turistes que no comprenen el despropòsit de tant de soroll però que amb un mocador faller ja van pagats.
Les falleres, sense elles la festa no tindria cap sentit, perquè no sentiríem el “senyor pirotècnic..” i tot el que la frase comporta, ni tampoc veuríem la Rita animadíssima al balcó de l'ajuntament.
Les “abueles caldoses”, en perill d'extinció, que tenen més opinió crítica sobre els vestits i la festa que l'Abradelo-fallera-sexy que ens volen vendre cada any.
Així i tot, les falles no són només una setmana amb més o menys trellat (un dels grans, en Ferran Torrent - d'ací de l'Horta- criticava el poc de sentit de les despertaes i els monyos de fallera al Caçadors de Paraules fa tan sols any i mig).
I és que les Falles no comporten només uns dies de no-classe (aquest any tan sols tres), nits de bufaes i de chiflis, de plenar-nos la roba d'olor a fum i suor, i la calforeta que dóna una bona falla cremant-se l'última nit. I és que hem de mirar molt més enllà. Les falles porten un oratge que no es torna a donar a la resta de l'any ni a cap altre país del món. I és que es tracta d'un binomi difícil d'aconseguir entre el solet i l'ombreta, la caloreta de la màniga curta i l'airet que et fa tornar a posar la rebeca, (tot molt així, amb diminutius per totes bandes). Un oratge que els meteoròlegs del carrer han batejat com “ja fa oratge de falles ehh” i tot això ho dius amb un somriure que se t'escapa. Perquè, estimat lector, aquest temps no el tenen a Anglaterra ni en ple estiu, un temps que intueix una primavera molt pròxima, i ja sabem tots què comporta la Primavera... la sang bullent, el cor calent, l'alegria al cos, vitalitat a dintre i ja vindrà Maig amb els seus exàmens que, de moment, no ens preocupen!
Així que vull dedicar aquesta entrada a tots els amants de les Falles perquè a mi també m'encanta aquesta festa que just acaba de començar. I per tot aquell que no les suporte, espere que ara les mireu amb altres ulls.

Gràcies pel vostre temps
Adéu adéu
C. C.

3 comentaris:

  1. falta un un grup molt gran de persones (SI, SOM PERSONES) q quan arriba març volen fugir. les falles son la cutre-fiesta, les falleres no saben parlar valencià, les falleres?, noooo, també tenim himnes en castellà i himnes en valencia(?) q van a ofrenar noves glòries a espanya, no sé quines xq no sé q ens qda.

    http://es.globedia.com/raimon-cree-cierran-tv3-valencia-minimizar-problema-camps-hablar-valenciano

    Per a ser de filocats, el valenciano ignorante del sr.camps pot ser un bon tema per a una entrada de blog (crisxineta)

    ResponElimina
  2. "Sólo hay que oír al president de la Generalitat, Francisco Camps, hablar en valenciano. Da la sensación de que no ha perdido ni cinco minutos en saber cuál es la conjugación de los verbos; habla un valenciano increíblemente de ignorante"
    Camps pot donar per a molt xordaneta! potser próximament XDD
    c.c.

    ResponElimina
  3. Ni la fonètica de Camps ni el pes -polític- de rita ni les corrupteles ni res més ens/em han de fer amargs davant les falles.
    No sóc jo qui ofrena les glòries a el país veí, però se m'eriça la pell en escoltar i sentir el terratrèmol darrer de la mascletà així com quan fa calor tampoc puc evitar-hi mostrar una cara de felicitat plena.
    No sé d'històries, no mirem aquests persontages i i que no ens amarguen les festes. Tan sols visquem les festes.

    ResponElimina