5 d’abril de 2011

SGT. PEPPER LONELY HEARTS CLUB BAND

Amb la llengua,
es fa amics, s'expressa la solitud,
es llepa qualsevol cosa,
es fa la Revolució,
(però sobretot es cometen faltes d'ortografia)

-        Font desconeguda.

Solitud? Impossible a aquests dies de l'any. La primavera – si m'ho permeteu i em perdoneu per interrompre sempre amb l'oratge en aquest blogg, però és que sent com un imperatiu meteorològic que em fa escriure coses com aquestes – una estació en què les flors s'obrin, el sol brilla ben alt i les hormones, al·lèrgies i suors suren en l'aire. NO és una època per a la solitud. Ben mirat cap època és bona per a estar sol, però no, en primavera ningú hauria d'estar sol. Hauríem de fer com un projecte de llei, o un subapartat dins algun estatut (o el que siga que es fa amb les lleis) on es prohibira restar sol en primavera.
Per això, i per tots els que estem-esteu-estan sols i per tots els que estem-esteu-estan ben acompanyats, m'he proposat establir les fases d'un procés complicat i complex mitjançant la paraula, expressió de sentiments profunds (o no) sobre això que molts anomenen “amor”.

Comencem pel principi.
I sovint, el principi pot ser una simple mirada.

“Vós que amb el mirar matau,
matau-me sols que em mireu:
que m'estim més que em mateu,
que viure si no em mirau”

-        Font desconeguda.

Ja podem resistir-nos, enganyar-nos, negar-nos, però s'ha iniciat a dins alguna cosa.

“Supose que hui també somiaré amb tu, ens vegem al meu món”

-        Víctor P.

Després el dubte, l'acostament, no saber què se sent ni què fem sentir. L'ambivalència de les paraules, els dobles sentits i les indirectes. Un joc complicat.

A joc de daus vos acompararé

-        Ausiàs March, Veles e Vents.

El cor, expressió i metonímia, òrgan i imatge per excel·lència (típica) de l'amor en el seu estat més pur, més vital.

“He trobat el millor dels cors refugiat en dolça dona”

-        Font no revelable.

En aquest estat, “Servil i Acabat, Boig per tu” (- Sau), no cal fer res més, no ho necessites.

Em passaria mil hores mirant-te mentre pugen els oceans

-        La Gossa Sorda, Quina Calitja.

I els actes es torben i les paraules es capgiren.

ulls els tanca,
bes un dóna'm,
món del fi la a fins seguiré
et i!

-        Font no revelable.

Per què? No hi ha causa física, científica, matemàtica que explique quelcom així.

Perquè t'he respirat a tota tu tot jo

-        Àngel Guimerà, Terra Baixa.

I només ens queden les paraules. Un tu, un jo, i un verb.

Ja saps què passa... T'ESTIMO, T'ESTIME, T'ESTIM

-        La Gossa Sorda, Camals Mullats.

A estes alçades de l'entrada, estimat lector, vosté i jo ens trobem en un espai tan efímer – o permanent – com és Internet, compartint unes paraules, unes frases, lletres de cançons, poemes, i tonteries romanticones diverses. Açò és en definitiva el que fan les parelles cursis.
Ja no podem parlar de solitud, tu i jo ja no estem sols. Però l'amor no es pot quedar només en el llenguatge. La carn vol carn i el cos, necessita contacte. Portem açò més enllà, ho estem desitjant.
Ja ho va dir el GRAN

Res no uneix tant com una bestiesa compartida

-        Joan Fuster.

Bestiesa. Amor animal. “La sang bullent. El cor calent. L'alegria al cos. Vitalitat a dintre.” (- TuVeusBousVerds), perquè estem en l'edat, perquè som joves...

Vull dormir amb gent normal com tu

-        Manel, Gent Normal.

Vull fer-te tremolar, i abraçar-te amb tot el cos

-        Font no revelable.

Ara és quan et recorde “La Cançó Explícita” (- Pauet Alabajos), no hi ha res més tendre, més a poc a poc, més sentit que la pell, més explícit...

“Em desfàs”

-        Font no revelable.

I tot rodola, tot. És tan fàcil com:

Tres favors vull demanar-te i els tres clamen al plaer: el primer és mossegar-te, el segon és despullar-te... endevina tu el tercer”

-        Font desconeguda.

Però Ai! (sospir) Què fem quan tot s'acaba? Perquè  “l'amor només dura un temps” ( - Els Amics de les Arts, Les Meves Ex i Tu). Ens queda tot al cap, cada moment, cada fet i cada paraula.

Tinc un record meravellós de tot el temps que hem conviscut, hem sigut inseparables per molts anys

-        Pau Alabajos, Síl·labes de Vidre.

I reflexionar, pegar-li voltes al cap. Què ha pogut passar i per què. On han quedat tots els projectes de futur que mai no durem a terme.

Tu i jo no ens hem banyat mai al mar

-        Manel, Al Mar.

Però tota etapa conviu un temps amb nosaltres. I acaba superant-se (en el millor dels casos).

Fins i tot quan els núvols tapen el Sol, està ahí. Tot i que la força pareix no sortir, està ahí...

-        Arantxa L.

I és quan amb veu ben forta, ens atrevim a dir:

“No t'enyoro, nena”

-        Manel, No T'enyoro.

Però açò no és el final. Encara no hem acabat. Posem un “Punt i principi – de viure sense tu” (-Antònia Font, Viure Sense Tu). La vida marxa i no saps mai ben bé quins plans té per tu. Potser el que sempre has buscat ho tens més a prop que mai, a un metre de distància, només un. Tan proper com un amic. I és que no necessites res més.

“Que som amics
que som amants”

-        Antònia Font, Viure sense tu.

Almenys ho he intentat. Ningú naix sabent-ho tot sobre les relacions. I s'aprén amb el temps – o això diuen. Les paraules poden ajudar-nos. La frase indicada en el moment indicat pot desencadenar la revolució (també sexual). De totes formes, tingues present que:

Qualsevol cosa que et digués, no seria original. Ja ho haurien dit Els Beatles en el Sgt. Pepper Lonely Hearts Club Band

-        Els Amics de les Arts, A Vegades.

Com a èxtasi final: només em queda animar-vos a fer reviscolar aquest blogg. A que comenteu i em comenteu. I acomiadar-me sense oblidar al mestre dels versos, i recorda sempre que

No hi havia a València dos amants com nosaltres

-        Vicent Andrés Estellés.

Gràcies pel vostre temps
Adéu adéu
C. C.

6 comentaris:

  1. Una entrada genial Cris!
    Està clar que tots ens trobem en algun d'aquests punts que has esmentat; però allò bonic de les situacions esmentades és que aquests esdeveniments es tradueixen en vida, i com a tal, haurem de viure'ls tan intensament com pugam.

    Gràcies per aquesta entrada, ací hi ha un "cursi" a qui li ha encantat ;)

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat molt! molt currada... I què bonic es ser "cursi"?? Quan ens arriba aquest sentiment tan menyspreat per la societat, però tanmateix experimentat fins i tot per persones ben dolentes. Tot és més bonic, El Món potser no siga tan pervers... Aquest setiment queda de bon tros reflectit amb la primavera, encertada referència.
    Compartiré aquesta entrada, és digna de ser llegida per tots els cursis del món mundial!!

    ResponElimina
  3. GRAN ENTRADAAAAA C.C.!!!!

    ResponElimina
  4. quanta raó cristina! gràcies per fer les coses més fàcils sempre,ja siga amb un somriure, una paraula o una entrada al blog =)

    ResponElimina
  5. Perlaaaa!
    M'ha encantat l'entrada...! Està molt encertada i descriu a la perfecció el que cadascú viu en eixe moment tan dolç i "cursi" com diuen alguns... Encara que pense que l'amor no es deuria reduir al sentiment en parella i caldria generalitzar-lo... així tal vegada el món aniria una mica millor :)
    Enhorabona Cristineta!

    ResponElimina